"EL RATOLÍ DE LA SUSI"

Hola Ratolinet meu!! I salutacions a tots els amics i amigues que s' hagin animat a perdre uns minutets al bloc!! Gràcies per endavant... Espero que us agradi i us arribi a tots el que intento transmetre al meu fill en forma epistolar. Potser algú fins i tot compartira els sentiments que aquí li descriure perquè també els haurà viscut de la mateixa manera, no tinc ni idea si sabre traspassar la meva emoció a aquestes fulles de la meva llibreta, però vull que el nostre Ratolí en sigui particip d'aquest dia i aquesta se m' ha acudit que pot ser una bona manera de fer-li arribar per quan sigui mes gran... Si mes no, li quedarà un bon record d' un dia "històric" per Catalunya contat per la mare... Fill meu,  avui es una data molt especial per mi i possiblement per tots el dia de demà... I motivada per això i per deixar-te petjades de les coses mes transcendentals i importants, m' he decidit a escriure't per narrar-te personalment i a la meva manera,

Els dies passen de pressa,  ràpid s' escapen les setmanes, I si pares a pensar-ho No tens temps de disfrutar-les... Tenim la nostra rutina que ens activa i ens obliga... Són les tasques que ens ocupen  Per viure be la nostra vida! Un objectiu perseguit, Un somni vist cumplit, I si lluitem sempre plegats Ens vindran al primer crit... Ràpid va ser el tret de sortida Una aventura el camí Molt costós arribar aquí... Pero amb feliç recollida!! Hem hagut d' escollir I deixar coses pel cami Pero fent el balanç, Avui tinc el que vull tenir!!

    Quants dies sense escriure!! O mes aviat sense publicar res...No pensis pas que no hi he pensat!! Cada dia!! Ho trobava a faltar moltíssim, perquè per mi s'ha convertit en una necessitat, m'encanta fer-ho!! Vull fer-ho!! Per mi... I per tu que ho llegeixes, que et molestes a detindre't uns minuts per saber el que he escrit... Sols per això, vull ser constant i deixar plasmat al blog cada setmana "les meves cosetes"... Les del Ratolí... Les de la Susi...       Però aquests últims dies he tingut molts canvis a la meva vida, he tingut que prioritzar i el temps l'han guanyat aquests canvis i tot el que comporten... He hagut de formar-me, estudiar una miqueta i dedicar-li casi tot el meu temps... Crec que val la pena sacrificar uns dies i unes publicacions per un projecte que espero hem vagi bé i sigui el que hem faci sentir de nou realitzada i feliç professionalment parlant... Ja que he començat una feina que mai havia fet però en la que crec que p

Recordo perfectament aquell dia... com si fos ara... com per oblida'l!!  Havíem començat a jugar i ja havíem creat la nostra història,  com fèiem sempre plegats... Tu eres el gran Àngel Nieto!!  Eres el millor motorista del moment,  tothom et seguia a les teves curses,  tothom volia veure't al creuar la línia d'arribada,  erets el millor i volien rebre al campió!!  Tu, sempre posat al teu paper a la perfecció, perquè t'encantava representar-lo...  amb el teu casc,  la teva super moto-bicicleta i corrent a tota velocitat... i jo,  amb la meva millor disfressa i jugant a ser una fidel seguidora i fan incondicional del motorista del moment,  fent mes real el meu paper mentre corria darrera teu esbojarrada cada cop que passaves i donaves la volta per allí on t'esperava,   animant-te,  aplaudint les teves voltes al circuit del nostre carrer duc de Solferi i venint corren a rebre't a l'arribada imaginaria... perquè com sempre,  eres el guanyador!!   

Sorpresa m' he quedat al descobrir que sense donar-me ni conté de com,  ja no sóc ni de ben tros la persona que era ahir. Parada i sense reacció m' he sentit al descobrir-ho,  mentre tot anava passant al meu cantó,  jo veia clarament que l'antiga Susana ja no era pas jo! Quan va començar?  Que m' ha fet canviar?  Ha estat per millorar o he perdut alguna cosa que hagués tingut que conservar?  Se que i com vull ser o simplement veig el que tinc a la vora i tinc clar el que mai faré? Sigui com sigui i perquè,  sembla que avui ho he vist clar i al menys ja no m' he fet un fart de plorar...  sóc realista,  Ja m' ha arribat el moment...  però m'agrada fer-ho i deixar que la resta se l'emporti el vent... Ja estic preparada,  ja puc passar la pàgina i escriure un capítol nou,  deixant enrere aventures i personatges i creant-ne de nous!! 

Quan et diuen que el temps passa de presa , hi ha molts cops que ens sembla tan sols una frase feta que diu tothom,  però quan arriba aquest dia en que ja fa 1any que va passar tot...  en que has tingut una activitat frenètica dia dia visquen tots els dies tant i tant diferents i especials ... Ha transcorregut aquest any i no m'he n'he ni adonat...  Quedarà tòpic però sembla que va ser ahir quan encara el portava  dintre i ara ja veus,  esta fet tot un homenet el Ratolí !   A dia d'avui encara no estic massa adaptada al ritme de vida trepidant que comporta viure amb un petit , perquè ell et trenca tots els esquemes que tenies establerts abans de que tot això es posés en marxa.  Els canvis continuats durant aquest any i fins i tot des de que vaig saber lo del embaraç han provocat en mi molts alts i baixos . Realment es un cúmul de sensacions i pensaments contraposats entre l' alegria immensa que et fa sentir el teu fill,  (si si el "teu fill "