Passa al contingut principal

FER EL CAMÍ PLEGATS I SENTIRNOS ESTIMATS.

Els dies passen de pressa, 
ràpid s' escapen les setmanes,
I si pares a pensar-ho
No tens temps de disfrutar-les...

Tenim la nostra rutina
que ens activa i ens obliga...
Són les tasques que ens ocupen 
Per viure be la nostra vida!

Un objectiu perseguit,
Un somni vist cumplit,
I si lluitem sempre plegats
Ens vindran al primer crit...

Ràpid va ser el tret de sortida
Una aventura el camí
Molt costós arribar aquí...
Pero amb feliç recollida!!

Hem hagut d' escollir
I deixar coses pel cami
Pero fent el balanç,
Avui tinc el que vull tenir!!


Som pares d'un nen genial
Treballem per treure'l endavant
I gaudim d'un amor preciós
Que dia a dia ens anem regalant...

Que mes es pot desitjar?
No ens falta res mes important!!
Hi ha felicitat mes gran
Que aquesta familia que hem anat creant?

Potser es algo insignificant
Pero molt i molt important
I ara pensant en "que hem deixo"
He decidit que algo en que expresam..

Perque no només creixen les flors
Amb l'aigua, el sol i la terra,
Tot i ser el mes essencial
Necessiten que les hi vagis parlant...

Es per això amor meu,
Que vull deixarte escrit aqui
"Que t'estimo mes que ahir"
I vull seguir estimante i que tu m'estimis molt a mi...

Es tan bonic el que tenim
Que vull gaudir cada instant
I sentirme cada dia 
Com el sol mes radiant...

Oblidem els maldecaps, problemes i totes les penes
Transformen-ho en experiencia i força comú
I el amor que ara tenim
No el superara ningú!!

Els detalls et donen força
I cal tenirlos molt sovint
I jo que t'estimo sense mesura
Els faig sempre gaudint!!

Espero que t'agradi
I t' arribi al fons del cor
Perque t'ho faig amb molt d' amor
I vull que facin lo nostre mes i mes fort!!

T'estimo una bestiada!!
I tu be que ho saps, 
Pero mai t'ho diré prou
Perque sóc feliç al fer-ho i hem plena de goig.

Feliç dia Amor!! 
Perque els "enamorats", per sort, 
els tenim dia rera dia...

T'estimo amor
T'estimo







Entrades populars d'aquest blog

PER TU PAPA... EL QUE NO VAIG PODER DIR, T'HO DEIXO AQUÍ...

El papa ens ha deixat aquest divendres de repent, no esperàvem pas ningú que li hagués arribat el moment... I ahir el varem acomiadar tota la família i els amics, amb llàgrimes als ulls i el cor molt trist... Va tenir una ceremonia bonica, amb cançons que li encantaven,  boniques paraules parlant d'ell,  molta gent al seu voltant i a tots els que estimava. Però jo no vaig tenir valor per llegir el que per ell havia escrit, tan sols vaig fer un agraïment a la gent que havia assistit,  ràpid i improvisat i amb molt neguit... Crec que t'hagués agradat al menys llegir-les en privat, així que aquí les deixo escrites,  esperant que allà on siguis t'arribin "papa estimat"... I perquè tots vosaltres les llegiu, el Ratolí les ha publicat esperant que les gaudiu i us arribin al cor de veritat... La Maria i el Pepito, els meus estimats pares!!! ___" Papa,  Has marxat i ha estat tant ràpid que quasi ni ens en hem adonat,  ho has fet tant de repent, ...

CARTA AL MEU GERMÀ...

Recordo perfectament aquell dia... com si fos ara... com per oblida'l!!  Havíem començat a jugar i ja havíem creat la nostra història,  com fèiem sempre plegats... Tu eres el gran Àngel Nieto!!  Eres el millor motorista del moment,  tothom et seguia a les teves curses,  tothom volia veure't al creuar la línia d'arribada,  erets el millor i volien rebre al campió!!  Tu, sempre posat al teu paper a la perfecció, perquè t'encantava representar-lo...  amb el teu casc,  la teva super moto-bicicleta i corrent a tota velocitat... i jo,  amb la meva millor disfressa i jugant a ser una fidel seguidora i fan incondicional del motorista del moment,  fent mes real el meu paper mentre corria darrera teu esbojarrada cada cop que passaves i donaves la volta per allí on t'esperava,   animant-te,  aplaudint les teves voltes al circuit del nostre carrer duc de Solferi i venint corren a rebre't a l'arribada imaginaria... perquè com...

JA FA UN ANY!!

Quan et diuen que el temps passa de presa , hi ha molts cops que ens sembla tan sols una frase feta que diu tothom,  però quan arriba aquest dia en que ja fa 1any que va passar tot...  en que has tingut una activitat frenètica dia dia visquen tots els dies tant i tant diferents i especials ... Ha transcorregut aquest any i no m'he n'he ni adonat...  Quedarà tòpic però sembla que va ser ahir quan encara el portava  dintre i ara ja veus,  esta fet tot un homenet el Ratolí !   A dia d'avui encara no estic massa adaptada al ritme de vida trepidant que comporta viure amb un petit , perquè ell et trenca tots els esquemes que tenies establerts abans de que tot això es posés en marxa.  Els canvis continuats durant aquest any i fins i tot des de que vaig saber lo del embaraç han provocat en mi molts alts i baixos . Realment es un cúmul de sensacions i pensaments contraposats entre l' alegria immensa que et fa sentir el teu fill,  (si si e...