Si que m'agrada això de la "família" coi!! Sóc, com diria jo fa temps... , com una nena amb sabates noves!! M'encanta la meva, la que he fet jo ara que sóc gran!!! Que poc ho hagués imaginat... ni intenció en tenia os ho asseguro... i entre nosaltres... no hem creia pas capaç!! Com canvia la manera de pensar i sentir en la gent a lo llarg de la vida ehhh us ho dic jo!!! Canvis mil!! I un mes... i a saber!!! Us sona frívol el que us dic?? Segurament... però es així, sempre m'hi he trobat... diguem-li que mai m'ha agradat pensar en la meva... ni en els meus, així ho he viscut, així ho he sentit, estimar-nos però "lo normal"... sense "mariconadas"que dirien alguns... mai li he donat realment una importància molt gran, mai m' ha calgut fer-ho ni a ells potser per mi... o sí No ho se, ho hauré oblidat... va canviant tot cada dia... no podria explica'm... Suposo que la vida que un va desgranant fa que això pugui pass...
Aquestes son les meves històries, allò que hem resulta interessant, que me ve de gust explicar, si crec que val la pena dedicar-li unes línies. El que m'agrada es escriure i fer-ho del que hem fa sentir, explicar tot allo que provoca en mi unes paraules. Tan sols busco gaudir en el procés de creació i que vosaltres pugueu treure un profit positiu de la seva lectura, sigui com sigui... Així que no cal donar mes tombs, que passeu una bona estona ratolins!!