Recordo perfectament aquell dia... com si fos ara... com per oblida'l!!
Havíem començat a jugar i ja havíem creat la nostra història, com fèiem sempre plegats...
Tu eres el gran Àngel Nieto!! Eres el millor motorista del moment, tothom et seguia a les teves curses, tothom volia veure't al creuar la línia d'arribada, erets el millor i volien rebre al campió!!
Tu, sempre posat al teu paper a la perfecció, perquè t'encantava representar-lo... amb el teu casc, la teva super moto-bicicleta i corrent a tota velocitat... i jo, amb la meva millor disfressa i jugant a ser una fidel seguidora i fan incondicional del motorista del moment, fent mes real el meu paper mentre corria darrera teu esbojarrada cada cop que passaves i donaves la volta per allí on t'esperava, animant-te, aplaudint les teves voltes al circuit del nostre carrer duc de Solferi i venint corren a rebre't a l'arribada imaginaria... perquè com sempre, eres el guanyador!!
Amb les nostres histories ens ho passàvem genial els dos!! Ens encantava i disfrutavem plegats i amb els altres nens del carrer... Cada un representant el seu personatge imaginari, cada un sent el que volia ser en aquell moment... disfrutant de la vida que vivíem i somiant.. sentint-nos com els millors germans, sempre junts en tot.. inseparables...
Però aquell caotic dia, que mai oblidaré, el joc va ser molt diferent...
