Passa al contingut principal

PER TU PAPA... EL QUE NO VAIG PODER DIR, T'HO DEIXO AQUÍ...

El papa ens ha deixat aquest divendres de repent, no esperàvem pas ningú que li hagués arribat el moment...
I ahir el varem acomiadar tota la família i els amics, amb llàgrimes als ulls i el cor molt trist...
Va tenir una ceremonia bonica, amb cançons que li encantaven,  boniques paraules parlant d'ell,  molta gent al seu voltant i a tots els que estimava.
Però jo no vaig tenir valor per llegir el que per ell havia escrit, tan sols vaig fer un agraïment a la gent que havia assistit,  ràpid i improvisat i amb molt neguit...
Crec que t'hagués agradat al menys llegir-les en privat, així que aquí les deixo escrites,  esperant que allà on siguis t'arribin "papa estimat"...
I perquè tots vosaltres les llegiu, el Ratolí les ha publicat esperant que les gaudiu i us arribin al cor de veritat...

Et trobaré molt a faltar Papa! I la mama mes!
La Maria i el Pepito, els meus estimats pares!!!


___"Papa, 

Has marxat i ha estat tant ràpid que quasi ni ens en hem adonat,  ho has fet tant de repent,  que encara ho estem paint,  lentament... 
Has marxat i t'hem deixat anar,  tranquil,  seré i espero que sentint-te estimat... 


Tens noves coses a fer,  nous llocs per veure,  un paradís esperant i no t'ho pots pas perdre... 

No estiguis trist perquè ens veguis plorar,  pensa que ho fem de joia com a tu t'hagués agradat,  no patim, sabem que vagis on vagis segur que Triomfaras,  com sempre fas... 

Sigues molt feliç,  nosaltres ho hem estat amb tu tot el temps que ens has regalat, i ens has donat molt amor mes d'algun maldecap perquè ets un obstinat!! 

Ara nosaltres ens quedarem aquí plegats i tots junts recordarem tots els bons moments que amb tu cada un hem passat...  Que han estat moltissims!! Ni ho dubtis,  perquè qualsevol que sigui dels dolents ja estan mes que obidats.

Gràcies per tot el que ens has ensenyat,  créixer amb tu ha estat el millor legat,  amb tot el bo,  el dolent i allò que hem anat superant,  perquè cada cop que hem caigut,  tu ens has aixecat i sense el teu fidel suport no ens haguéssim fet tant grans...

Estic completament segura que molts dels que avui son aquí presents, un gran record de tu han guardat!!

Però ara es el moment de viatjar sol tal com has fet, has de volar ben alt fins arribar allà dalt!!

Potser estarem tristos un dia,  dos,  tres o algun que altre més... Però no pateixis Papa,  que entre tots ens ajudarem i mirarem de tenir cura de tota la nostra gent.

Estarem separats sols un temps però algun dia amb tu ens reunirem i vindrem carregats d'històries i records que ja et contarem.

Ara la nostra vida ha de continuar i t'asseguro que sinó hi ets tu ens costarà,  no serà fàcil de poder-la viure sense tu al nostre costat,  però al nostre cor sempre estaràs instalat,  no et preocupis "Pesattttt"!!!!

Així que ja pots seguir el teu viatge tranquil,  marxa content i satisfet que ja veus com t'estima la gent,  i l'empremta que tu deixes entre nosaltres ens queda per sempre molt present.

La Mama,  l'Àlex,  el Jordi,  jo,  els teus nets i tota la família que tant i tant t'adorem et dessitgem:

"Bon viatge Pepito,  arreveure al més bo i valent del món!!"

"I a tots vosaltres amics, una gran abraçada i un fort agraïment,  perquè el vostre suport sempre el tindrem molt present!!" ___

Papa, dóna'm molta força perquè per mi ets imprescindible i ara no se pas com m'hi acostumaré...

T'estimo...  Espero que t'hagin arribat allà on siguis (espero que "allà dalt"),  les meves paraules i que t'hagis sentit satisfet...  No ens ho dèiem gaire sovint,  però t'estimo,  t'he estimat i sempre t'estimare ...






Entrades populars d'aquest blog

CARTA AL MEU GERMÀ...

Recordo perfectament aquell dia... com si fos ara... com per oblida'l!!  Havíem començat a jugar i ja havíem creat la nostra història,  com fèiem sempre plegats... Tu eres el gran Àngel Nieto!!  Eres el millor motorista del moment,  tothom et seguia a les teves curses,  tothom volia veure't al creuar la línia d'arribada,  erets el millor i volien rebre al campió!!  Tu, sempre posat al teu paper a la perfecció, perquè t'encantava representar-lo...  amb el teu casc,  la teva super moto-bicicleta i corrent a tota velocitat... i jo,  amb la meva millor disfressa i jugant a ser una fidel seguidora i fan incondicional del motorista del moment,  fent mes real el meu paper mentre corria darrera teu esbojarrada cada cop que passaves i donaves la volta per allí on t'esperava,   animant-te,  aplaudint les teves voltes al circuit del nostre carrer duc de Solferi i venint corren a rebre't a l'arribada imaginaria... perquè com...

JA FA UN ANY!!

Quan et diuen que el temps passa de presa , hi ha molts cops que ens sembla tan sols una frase feta que diu tothom,  però quan arriba aquest dia en que ja fa 1any que va passar tot...  en que has tingut una activitat frenètica dia dia visquen tots els dies tant i tant diferents i especials ... Ha transcorregut aquest any i no m'he n'he ni adonat...  Quedarà tòpic però sembla que va ser ahir quan encara el portava  dintre i ara ja veus,  esta fet tot un homenet el Ratolí !   A dia d'avui encara no estic massa adaptada al ritme de vida trepidant que comporta viure amb un petit , perquè ell et trenca tots els esquemes que tenies establerts abans de que tot això es posés en marxa.  Els canvis continuats durant aquest any i fins i tot des de que vaig saber lo del embaraç han provocat en mi molts alts i baixos . Realment es un cúmul de sensacions i pensaments contraposats entre l' alegria immensa que et fa sentir el teu fill,  (si si e...