"EL RATOLÍ DE LA SUSI"

Els dies passen de pressa,  ràpid s' escapen les setmanes, I si pares a pensar-ho No tens temps de disfrutar-les... Tenim la nostra rutina que ens activa i ens obliga... Són les tasques que ens ocupen  Per viure be la nostra vida! Un objectiu perseguit, Un somni vist cumplit, I si lluitem sempre plegats Ens vindran al primer crit... Ràpid va ser el tret de sortida Una aventura el camí Molt costós arribar aquí... Pero amb feliç recollida!! Hem hagut d' escollir I deixar coses pel cami Pero fent el balanç, Avui tinc el que vull tenir!!

Recordo perfectament aquell dia... com si fos ara... com per oblida'l!!  Havíem començat a jugar i ja havíem creat la nostra història,  com fèiem sempre plegats... Tu eres el gran Àngel Nieto!!  Eres el millor motorista del moment,  tothom et seguia a les teves curses,  tothom volia veure't al creuar la línia d'arribada,  erets el millor i volien rebre al campió!!  Tu, sempre posat al teu paper a la perfecció, perquè t'encantava representar-lo...  amb el teu casc,  la teva super moto-bicicleta i corrent a tota velocitat... i jo,  amb la meva millor disfressa i jugant a ser una fidel seguidora i fan incondicional del motorista del moment,  fent mes real el meu paper mentre corria darrera teu esbojarrada cada cop que passaves i donaves la volta per allí on t'esperava,   animant-te,  aplaudint les teves voltes al circuit del nostre carrer duc de Solferi i venint corren a rebre't a l'arribada imaginaria... perquè com...

Si que m'agrada això de la "família" coi!! Sóc, com diria jo fa temps... , com una nena amb sabates noves!! M'encanta la meva, la que he fet jo ara que sóc gran!!! Que poc ho hagués imaginat... ni intenció en tenia os ho asseguro... i entre nosaltres... no hem creia pas capaç!! Com canvia la manera de pensar i sentir en la gent a lo llarg de la vida ehhh us ho dic jo!!! Canvis mil!! I un mes... i a saber!!! Us sona frívol el que us dic?? Segurament... però es així, sempre m'hi he trobat... diguem-li que mai m'ha agradat pensar en la meva... ni en els meus, així ho he viscut, així ho he sentit, estimar-nos però "lo normal"... sense "mariconadas"que dirien alguns... mai li he donat realment una importància molt gran, mai m' ha calgut fer-ho ni a ells potser per mi... o sí No ho se, ho hauré oblidat... va canviant tot cada dia... no podria explica'm... Suposo que la vida que un va desgranant fa que això pugui pass...

Ser mare es per mi... Tornar a néixer de nou,  quan arriba el teu petit ,  tu li has donat la vida i ell li dona sentit .  Ser mare es per mi…  Descobrir sentiments que ni tan sols coneixies,  noves sensacions que no sabies ni que existien…  Ser mare es per mi…  Tenir alegries cada dia i patir també sense parar,  igual et fan somriure com et fan plorar,  rius quan el veus créixer ,  pateixes pel que li vindrà. 

 Demà serè un any mes gran, demà farà 39 anys que vaig començar l'aventura de la vida, el meu trajecte fins arribar aquí!! I ara que m'hi fixo, que gran que soccccc!!!!! Però hem sento una "xavaleta" que es el que compta...  Se suposa que un balanç de l'ultim any seria el mes apropiat, però no es el que jo vull fer en aquest escrit!! El que de veritat tinc ganes es simplement donar-vos les gracies a tots els que d'alguna manera heu fet, per be o per mal, que avui sigui aquí tal i com hi soc, feliç, contenta, realitzada, estimada i amb molts somnis en ment per realitzar en un futur... A tots i cada un dels que us heu creuat al meu camí, Gracies!! A tots els que m'heu fet entrebancar, Gracies!! Als que m'heu estimat, m'heu odiat, m'heu respectat, us he caigut be, us he molestat, ens hem divertit, hem plorat... I tantes i tantes coses... Gracies!! Totes i cada una d'aquestes persones i fets han fet que la meva vida arribi ...