Si que m'agrada això de la "família" coi!!
Sóc, com diria jo fa temps... , com una nena amb sabates noves!! M'encanta la meva, la que he fet jo ara que sóc gran!!! Que poc ho hagués imaginat... ni intenció en tenia os ho asseguro... i entre nosaltres... no hem creia pas capaç!!
Com canvia la manera de pensar i sentir en la gent a lo llarg de la vida ehhh us ho dic jo!!! Canvis mil!! I un mes... i a saber!!!
Us sona frívol el que us dic?? Segurament... però es així, sempre m'hi he trobat... diguem-li que mai m'ha agradat pensar en la meva... ni en els meus, així ho he viscut, així ho he sentit, estimar-nos però "lo normal"... sense "mariconadas"que dirien alguns... mai li he donat realment una importància molt gran, mai m' ha calgut fer-ho ni a ells potser per mi... o sí No ho se, ho hauré oblidat... va canviant tot cada dia... no podria explica'm...
Suposo que la vida que un va desgranant fa que això pugui passar no?
Recordo quan era petita fins i tot haver-me inventat i tot alguna cosa sobre la meva... Recordo que imaginava aventures, anècdotes i plans familiars que mai mai van arribar pas!!! Però era bonic imaginar... algunes histories no us sabria dir si son mentida o en realitat van poder passar!! els pares tenien sempre tanta feina... fèiem tant poques coses junts... res!!! era tant diferent la meva de la resta que veia... era tot tant complicat... quin mal feia??
Pues com he comprovat després de molts anys cap!! És el primer cop que ho dic i ni ho saben!!! Ni cal... la cosa ara ha canviat de nou...
Quan van passant els anys el concepte Família passa a un 2on i 3r i penúltim terme!! Tot i ser-hi sempre... això si... a vegades tot i costant... no se, mai hem tingut una unió o necessitat entre nosaltres ni res a dir-nos o compartir "familiarment" que se'n diu... no hi ha hagut comunicació, eina imprescindible per una unió no?? enteneu així la meva fredor potser?? Que no vol dir no estimar ehh es diferent!!
Però ara, ara tot és diferent!!! De nou he canviat, m' han canviat!!! He fet una gran evolució... He format la meva pròpia, he trobat el meu home, el meu fill ens ha vingut regalat, fonamental peça el nostre Ratolí!! La clau!!! Tot i no pensar ni en anar pas a busca'l... va ser el destí, havia de passar-nos així...
He canviat i m'agrada!!! Tinc els meus relats infantils, tinc el que imaginava que podia ser, tinc el que vull que sigui... fem coses quotidianes, però especials totes i cada una d'elles, vivim el dia dia però diferent cada un, ens mantenim sempre units sobre totes les coses, és la nostra prioritat, res es més important, i ens encanta el que hem creat... una família, la nostra, la que ens ha regalat la vida... o millor, la que ens hem ben guanyat!!!
Res es bo o dolent, millor o pitjor, ningú dicta com s' han d'estimar les persones ni defineix la manera de fer-ho i com es delimita...
Estimo el pare i la mare, estimo als meus germans, possiblement més que ells a mi... es complicat d'entendre, depèn de cada visió... i aquesta és la meva, la que jo he sentit...
Confio en la meva família d' amics i amigues, aquells o aquelles que són especials perquè si, perquè són germans, i perquè tu els escolleixes i ells a tu, simplement, i són una primera opció sempre, al menys per mi...
I per sempre més dono gràcies al meu home per haver-me ajudat a construir la nosta petita gran familia, estimant-me, respectant-me i escollint-me com jo a ell per crear el projecte de vida, a la nostra manera, a vegades sent difícil però valent sempre la pena i l'esforç... a vegades dur però sempre fent-nos feliç i sempre sempre guanyant valors comuns que solidifiquen la nostra obra i la plenen de experiències i ensenyances...
No podria dir que fer o quina es la manera de crear "Una Família", tal i com imaginava de ben petita tant nítidament, tan sols puc assegurar i tinc clar que el que me fa sentir ara la meva és el que volia sentir quan mentia llavors, així que ara puc ben dir que he complert un somni, i molt important per mi!! Ni ho imagineu!! Ni jo ho imaginava!! Ho havia oblidat... hi havia renunciat...
Ara tan sols hem queda gaudir i seguir aprenent... això si, els tres fent camí, els tres sempre junts, els tres sempre units...
Viviu cada dia, canvieu, sentiu, equivoqueu-se, rectifiqueu, aprenent... oblidant... escoltant... plorant... i busqueu la felicitat on convingui perquè solà sense viure la vida intensament no arribarà... i quan arribi sigueu feliços... la resta es una altra història...
I escolteu amics... No som jutges sinó vividors!!! Així que vivim, experimentem, i si ens equivoquem, com diria algun padrí... mala cara quan morirem...
Comentaris