Passa al contingut principal

Un any mes... Gràcies!!


 Demà serè un any mes gran, demà farà 39 anys que vaig començar l'aventura de la vida, el meu trajecte fins arribar aquí!! I ara que m'hi fixo, que gran que soccccc!!!!! Però hem sento una "xavaleta" que es el que compta... 

Se suposa que un balanç de l'ultim any seria el mes apropiat, però no es el que jo vull fer en aquest escrit!!

El que de veritat tinc ganes es simplement donar-vos les gracies a tots els que d'alguna manera heu fet, per be o per mal, que avui sigui aquí tal i com hi soc, feliç, contenta, realitzada, estimada i amb molts somnis en ment per realitzar en un futur...

A tots i cada un dels que us heu creuat al meu camí, Gracies!! A tots els que m'heu fet entrebancar, Gracies!! Als que m'heu estimat, m'heu odiat, m'heu respectat, us he caigut be, us he molestat, ens hem divertit, hem plorat... I tantes i tantes coses... Gracies!!

Totes i cada una d'aquestes persones i fets han fet que la meva vida arribi al punt on es troba i m'agradaaaa!!!

A veure que hem deparara aquest nou any... El 8 de març de l'any que ve potser os ho conti...

Sigueu feliços amics!!!! I gaudiu de la vida i de la gent al maximmmmm!!!

Com es diu en llatí... Carpe diem, tempus fugit!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PER TU PAPA... EL QUE NO VAIG PODER DIR, T'HO DEIXO AQUÍ...

El papa ens ha deixat aquest divendres de repent, no esperàvem pas ningú que li hagués arribat el moment... I ahir el varem acomiadar tota la família i els amics, amb llàgrimes als ulls i el cor molt trist... Va tenir una ceremonia bonica, amb cançons que li encantaven,  boniques paraules parlant d'ell,  molta gent al seu voltant i a tots els que estimava. Però jo no vaig tenir valor per llegir el que per ell havia escrit, tan sols vaig fer un agraïment a la gent que havia assistit,  ràpid i improvisat i amb molt neguit... Crec que t'hagués agradat al menys llegir-les en privat, així que aquí les deixo escrites,  esperant que allà on siguis t'arribin "papa estimat"... I perquè tots vosaltres les llegiu, el Ratolí les ha publicat esperant que les gaudiu i us arribin al cor de veritat... La Maria i el Pepito, els meus estimats pares!!! ___" Papa,  Has marxat i ha estat tant ràpid que quasi ni ens en hem adonat,  ho has fet tant de repent, ...

CARTA AL MEU GERMÀ...

Recordo perfectament aquell dia... com si fos ara... com per oblida'l!!  Havíem començat a jugar i ja havíem creat la nostra història,  com fèiem sempre plegats... Tu eres el gran Àngel Nieto!!  Eres el millor motorista del moment,  tothom et seguia a les teves curses,  tothom volia veure't al creuar la línia d'arribada,  erets el millor i volien rebre al campió!!  Tu, sempre posat al teu paper a la perfecció, perquè t'encantava representar-lo...  amb el teu casc,  la teva super moto-bicicleta i corrent a tota velocitat... i jo,  amb la meva millor disfressa i jugant a ser una fidel seguidora i fan incondicional del motorista del moment,  fent mes real el meu paper mentre corria darrera teu esbojarrada cada cop que passaves i donaves la volta per allí on t'esperava,   animant-te,  aplaudint les teves voltes al circuit del nostre carrer duc de Solferi i venint corren a rebre't a l'arribada imaginaria... perquè com...

JA FA UN ANY!!

Quan et diuen que el temps passa de presa , hi ha molts cops que ens sembla tan sols una frase feta que diu tothom,  però quan arriba aquest dia en que ja fa 1any que va passar tot...  en que has tingut una activitat frenètica dia dia visquen tots els dies tant i tant diferents i especials ... Ha transcorregut aquest any i no m'he n'he ni adonat...  Quedarà tòpic però sembla que va ser ahir quan encara el portava  dintre i ara ja veus,  esta fet tot un homenet el Ratolí !   A dia d'avui encara no estic massa adaptada al ritme de vida trepidant que comporta viure amb un petit , perquè ell et trenca tots els esquemes que tenies establerts abans de que tot això es posés en marxa.  Els canvis continuats durant aquest any i fins i tot des de que vaig saber lo del embaraç han provocat en mi molts alts i baixos . Realment es un cúmul de sensacions i pensaments contraposats entre l' alegria immensa que et fa sentir el teu fill,  (si si e...