El papa ens ha deixat aquest divendres de repent, no esperàvem pas ningú que li hagués arribat el moment... I ahir el varem acomiadar tota la família i els amics, amb llàgrimes als ulls i el cor molt trist... Va tenir una ceremonia bonica, amb cançons que li encantaven, boniques paraules parlant d'ell, molta gent al seu voltant i a tots els que estimava. Però jo no vaig tenir valor per llegir el que per ell havia escrit, tan sols vaig fer un agraïment a la gent que havia assistit, ràpid i improvisat i amb molt neguit... Crec que t'hagués agradat al menys llegir-les en privat, així que aquí les deixo escrites, esperant que allà on siguis t'arribin "papa estimat"... I perquè tots vosaltres les llegiu, el Ratolí les ha publicat esperant que les gaudiu i us arribin al cor de veritat... La Maria i el Pepito, els meus estimats pares!!! ___" Papa, Has marxat i ha estat tant ràpid que quasi ni ens en hem adonat, ho has fet tant de repent, ...
Aquestes son les meves històries, allò que hem resulta interessant, que me ve de gust explicar, si crec que val la pena dedicar-li unes línies. El que m'agrada es escriure i fer-ho del que hem fa sentir, explicar tot allo que provoca en mi unes paraules. Tan sols busco gaudir en el procés de creació i que vosaltres pugueu treure un profit positiu de la seva lectura, sigui com sigui... Així que no cal donar mes tombs, que passeu una bona estona ratolins!!