Passa al contingut principal

Petit raconet d'inspiracio i relax. El meu bloc.


Perquè va néixer aquest bloc del Ratolí de la Susi?? Es el que molts me pregunten, quan veuen que l'he creat...

Per fi vaig donar el pas!! es la meva resposta, per fi hem vaig atrevir, quines ganes en tenia!! No m'acabava de decidir...hem feia por el ridícul que faria al compartir les meves cosetes i idees, si no us agradaven com a mi... però quest bloc m'ha servit "d'escape" per la rutina familiar!! Tot i que soc molt feliceta me faltava ja l'espai... Amb tants canvis a la meva vida necessitava relaxa'm...

Perquè m'agrada, perquè es el meu petit raconet, perquè m'il·lusiona i hem fa somiar, perquè feia temps que ho pensava i no ho feia realitat, perquè no pot ser un punt de partida a potser algo mes gran???

No pretenc convertir-me en super blogger, ni en famosa del moment, no soc pas una gran escriptora, però aniré aprenent... Com escric perquè m'agrada i sempre que en tinc ocasió, no tinc jefes ni dates, ni cap tipus d'obligació, tan sols publico el que tinc ganes i ho faig amb molta cura, ja que si una cosa tinc clara es que els que hem volen llegir i els agrada la tenen ben merescuda!!


Hi haurà post interessants, bonics i que agradaran, però segur que algun altre serà massa personal i de poc interès general... No importa amics lectors, si de 5 n'encertem 1 ja que nomes l'estona que hi dedico per mi es tot un plaer... Publicar el que abans no ensenyava i tant m'agradava al paper plasmar, per mi es tot un luxe i ara casi necessitat!!

Son petits moments de relax que ara tan me costen trobar, per això quan al bloc entro i el Ratolí deixo anar, la inspiració arriba sola i escriu "tal qual", amb vers, amb prosa o amb a mode d'opinio, cançons, fotos i que se jo!!! Tan se val el que me surti o tingui ganes de penjau, la qüestió es l'estona que tinc per poder crear, dissenyar, tocar i retocar, es el meu raconet i m'agrada la seva "Soledat".

Gracies amics i amigues si algun cop hem llegiu i si us agrada jo contenta i feliç, aquest projecte creixera amb el meu Ratolí i amb ell noves cosetes que ja anireu descobrint... Alguna coseta ja heu pogut intuir no?? "La botigueta de la Susi" al agost màxim ja la tindreu aquí!!

Un petonet de la Susi!! Us estimo ratolinsssssssss!!!!

Ni jo ho diria millor!!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PER TU PAPA... EL QUE NO VAIG PODER DIR, T'HO DEIXO AQUÍ...

El papa ens ha deixat aquest divendres de repent, no esperàvem pas ningú que li hagués arribat el moment... I ahir el varem acomiadar tota la família i els amics, amb llàgrimes als ulls i el cor molt trist... Va tenir una ceremonia bonica, amb cançons que li encantaven,  boniques paraules parlant d'ell,  molta gent al seu voltant i a tots els que estimava. Però jo no vaig tenir valor per llegir el que per ell havia escrit, tan sols vaig fer un agraïment a la gent que havia assistit,  ràpid i improvisat i amb molt neguit... Crec que t'hagués agradat al menys llegir-les en privat, així que aquí les deixo escrites,  esperant que allà on siguis t'arribin "papa estimat"... I perquè tots vosaltres les llegiu, el Ratolí les ha publicat esperant que les gaudiu i us arribin al cor de veritat... La Maria i el Pepito, els meus estimats pares!!! ___" Papa,  Has marxat i ha estat tant ràpid que quasi ni ens en hem adonat,  ho has fet tant de repent, ...

CARTA AL MEU GERMÀ...

Recordo perfectament aquell dia... com si fos ara... com per oblida'l!!  Havíem començat a jugar i ja havíem creat la nostra història,  com fèiem sempre plegats... Tu eres el gran Àngel Nieto!!  Eres el millor motorista del moment,  tothom et seguia a les teves curses,  tothom volia veure't al creuar la línia d'arribada,  erets el millor i volien rebre al campió!!  Tu, sempre posat al teu paper a la perfecció, perquè t'encantava representar-lo...  amb el teu casc,  la teva super moto-bicicleta i corrent a tota velocitat... i jo,  amb la meva millor disfressa i jugant a ser una fidel seguidora i fan incondicional del motorista del moment,  fent mes real el meu paper mentre corria darrera teu esbojarrada cada cop que passaves i donaves la volta per allí on t'esperava,   animant-te,  aplaudint les teves voltes al circuit del nostre carrer duc de Solferi i venint corren a rebre't a l'arribada imaginaria... perquè com...

JA FA UN ANY!!

Quan et diuen que el temps passa de presa , hi ha molts cops que ens sembla tan sols una frase feta que diu tothom,  però quan arriba aquest dia en que ja fa 1any que va passar tot...  en que has tingut una activitat frenètica dia dia visquen tots els dies tant i tant diferents i especials ... Ha transcorregut aquest any i no m'he n'he ni adonat...  Quedarà tòpic però sembla que va ser ahir quan encara el portava  dintre i ara ja veus,  esta fet tot un homenet el Ratolí !   A dia d'avui encara no estic massa adaptada al ritme de vida trepidant que comporta viure amb un petit , perquè ell et trenca tots els esquemes que tenies establerts abans de que tot això es posés en marxa.  Els canvis continuats durant aquest any i fins i tot des de que vaig saber lo del embaraç han provocat en mi molts alts i baixos . Realment es un cúmul de sensacions i pensaments contraposats entre l' alegria immensa que et fa sentir el teu fill,  (si si e...